PRESÈNCIA AQUÍ I ARA

Presència aquí i ara, clau en el Mindfulness

Què marca la diferència entre aquells moments de plenitud que conservem vívids en la memòria i el passar gris d’un dia a dia rutinari? És la presència. La nostra completa presència, cos, ment i ànima en allò que estem fent o vivenciant, amb qui estiguem compartint-ho i també amb nosaltres mateixos.

Quan tot el nostre ésser està alineat, present, els moments, la natura, la connexió amb els altres es tornen brillants i vívids. VIVIM el moment en majúscules. En traiem tot el suc. L’integrem. Estem en comunió amb la natura, les persones, l’experiència i amb nosaltres. No necessitem res més. Ni un cotxe més gran ni pensar en les properes vacances. El moment és ple en sí mateix i la satisfacció és absoluta.

I què és el que ens treu d’aquesta presència?

El pilot automàtic. Les presses. La hiperactivitat programada. El multitasking. El planificar les properes activitats, la ment sempre al futur. O l’anar revisant el passat, traient la ment del que fem aquí i ara. I també els telèfons mòbils, és clar, a qui em penso que hauré de dedicar un article aviat.

I és que el preu de no estar presents és una sensació confosa d’insatisfacció vital, de que alguna cosa ens manca. Aleshores tenim la tendència a planificar més activitats, a buscar experiències extraordinàries, creient que ens aportaràn més emoció. Però això ens crea estrès i ansietat i l’acontentament no arriba.

Perquè la satisfacció està en les petites coses, en el temps de qualitat amb les persones que estimem. En els moments de comunió amb la natura. En el saber apreciar i gaudir de cada respiració, de cada passeig, de cada àpat que tenim la sort de degustar. En cada moviment que el nostre cos ens permet, en cada pluja que sentim caure des del caliu de casa, en cada abraçada apretada que ens deixem sentir o que regalem. I en l’experiència interna. En les coses senzilles, com diu la saviesa popular.

I, a vegades m’embalo, ja ho sé, però m’aventuro a dir que, si tots estiguéssim aquí, s’acabaria la cobdícia, la insatisfacció, la necessitat d’acumulació, les guerres pels recursos, la necessitat d’un creixement econòmic insostenible, la crisi climàtica…

La presència i el Mindfulness

Vaig ensopegar al facebook la imatge anònima i fantàstica que ha inspirat l’adaptació al català (trobareu l’original a baix). Es titula Petició de Presència i ho diu quasi tot. Poca cosa a afegir, més que les pràctiques del Mindfulness es dediquen plenament a cultivar aquesta presència. Primer a través de les meditacions i les pràctiques de moviment conscient i l’escàner corporal, el que s’anomenen pràctiques formals. I després amb les pràctiques informals de Mindfulness en la vida diària, que van ampliant el nostre temps de presència, fins que es converteix en una forma de viure…

Una forma ràpida de fer-nos presents: els sentits i el cos. Ensuma, escolta de debò, degusta, toca i mira com si no haguessis vist mai allò que tens al davant, com mires i perceps el món quan ets de viatge… I vés a les sensacions del teu cos cada vegada que puguis. Nota el formigueig al pit quan abraces, quins músculs es mouen quan camines, com és la teva respiració quan seus a llegir o meditar, quina temperatura té el teu cos quan el toquen els rajos del sol…

L’altra és la intenció i la capacitat de redirigir la ment, que entrenem en les meditacions del Mindfulness. Una vegada i una altra, amb amabilitat, amb paciència, apertura i amb constància.

Petició de presència

I pels escèptics, confirmar que les investigacions científiques també demostren que, com més presents estem en el que fem, més feliços som, fins i tot quan el que fem no ens acaba de convèncer del tot.

Podem entrenar la ment per a fer-la més present en l’aquí i l’ara, cultivar la presència. Això és el que fem en els Cursos de Mindfulness. Si no pots assistir-hi, trobaràs algunes pràctiques en el nostre Blog. Mentre llegeixes, simplement seu i gaudeix. Presència aquí i ara…