Mindfulness APLICAT i compassió interior en acció

Mindfulness aplicat quan encastes el teu cotxe en un revolt glaçat


Aquest matí he tingut un petit accident quan baixava a donar una classe a Banyoles. En un revolt glaçat el cotxe ha perdut l’adherència i ha anat a parar a la tanca de seguretat. Balanç provisional: ròtula de la direcció trencada, cop al para-xocs i roda de darrere punxada. Jo sense danys.

Un cop resoltes les qüestions pràctiques (alumnes avisats, grua i taller, recollida de nenes organitzada i notificació a la Diputació de Girona perquè tirin sal a la Gi-524) de tornada a casa, sentia un rum-rum al pit. Era el moment d’ocupar-me de mi mateixa. A vegades tenim la tendència a ocupar-nos només del problema extern, però és fonamental ocupar-nos també dels pensaments, emocions i sensacions que ens generen.

De manera que m’he assegut a meditar. Mindfulness aplicat a la vida diària (i real)!

I, després de respirar i deixar anar les impressions del matí a través de la pràctica de neteja de la meditació Heartfulness, he buscat què sentia i on del cos (les emocions les experimentem somàticament i és al cos on resulta més fàcil identificar-les). Era un neguit al pit: malestar, una mica de frustració, fred que em durava de l’espera…

A l’observar-les i etiquetar-les, agafem perspectiva i les emocions ja no ens “arrosseguen”. Som conscients que estem sentint una emoció, però també que és temporal i que podem sostenir-la.

Aleshores he reconegut la dificultat del moment posant-hi atenció, he acceptat l’emoció present i he portat les mans al cor en un gest amable cap a mi mateixa, gestos del Mindfulness de la compassió interior o de l’autocompassió, que tan necessaris són en moments de patiment.

També he revisat la situació. Un cop agafem perspectiva observant l’emoció, podem tenir més claredat i més amplitud per veure-hi objectivament. I apel·lant a la saviesa, no hi havia res que hagués pogut fer diferent. Per tant no servia de gaire sentir-me malament. I per sort no hi havia danys personals i viatjava sola i les nenes no s’havien endut cap ensurt.

Fet que m’ha portat també a connectar amb la gratitud. Gratitud pel que no ha passat, gratitud cap al meu company que ha estat amb mi durant el matí i cap als amics que m’han ajudat, escoltat i animat (les paraules també són sanadores!) o els que s’han ofert pel que calgués els propers dies.

I per últim he mirat com podia tractar-me bé en aquest moment. I m’he quedat una estona més en meditació i després m’he abrigat, he menjat calent i s’ha fet la pau interna…

La nostra ment no fa tancament dels temes que ens neguitegen fins que veritablement els hem acceptat i integrat, i posar-hi atenció plena és la millor manera de fer-ho.

Quan experimentem dificultats a la vida és quan els recursos interns que hem adquirit es posen a prova. I quan agraeixes haver-los cultivat! 😊 Mindfulness i compassió interior en acció!

Pots trobar pràctiques de Mindfulness aplicat al blog o, si t’animes, provar les Sessions Online de Mindfulness que fem cada dimarts a la tarda i divendres al matí.

Que estigueu molt bé, una abraçada!