LES FASES DEL DOL

Les fases o etapes del dol

El dol és el difícil procés d’assimilació de la pèrdua d’una persona estimada després de la seva mort. Es tracta d’un procés multidimensional (emocional, físic, mental, espiritual) amb emocions doloroses, baixa energia física, una decaiguda anímica i un complexe procés mental que s’allarga més del que ens pensàvem i voldríem.

Malgrat que l’experiència del dol és inherent a la vida humana des dels inicis dels temps, és sorprenent el poc que en parlem i les poques referències i eines que tenim per a transitar-lo quan ens arriba. Pots llegir més sobre el dol i la seva durada aquí.

Per aquest motiu, ens fa bé tenir models que ens ajudin a entendre els nostres processos interns i a validar el que ens passa. Però la realitat és que cada dol és únic, en funció de la nostra personalitat, els nostres recursos interns, la complexitat i la intensitat de la pèrdua, les nostres circumstàncies vitals en el moment, etc. i que no es pot encabir en cap recepta ni calendari.

De manera que els models del dol ens poden servir de referents, però hem de confiar sempre en el nostre procés orgànic. Això sí, atents a si veiem que, amb el pas dels dies, anem millorant, caminant cap a la pau i l’acceptació, recuperant la connexió amb la vida i els altres. Assegurant-nos que no entrem en una espiral descendent. Sabent que el dol ve en onades, que ens revisiten una i una altra vegada, cada cop amb menor intensitat i freqüència. I que sempre durem a la persona estimada en el cor, a moments amb nostàlgia, però en d’altres amb un amor, agraïment i alegria pel compartit que ens poden impulsar endavant, si fem un dol saludable.

Les 5 fases del dol d’Elisabeth Kübler-ross

La Dra. suïsso-americana Elisabeth Kübler-ross (1926-2004), pionera de les cures pal·liatives, va constatar que, tant les persones que s’acosten amb consciència a la seva pròpia mort com les que viuen la pèrdua d’una persona estimada, passen per diferents estats emocionals. I va establir el model de les 5 fases del dol, tot i que, des de la seva fundació s’ha afegit una sisena etapa de dol al final del procés.

Aquestes etapes del dol no són necessàriament successives (i de fet no són lineals i anem avançant i retrocedint en elles per un temps), ni en cada cas es transiten totes, de manera que no cal que sentim la necessitat d’ajustar-nos a cap model, sinó que ens han de servir tan sols per validar les nostres emocions si ens hi podem identificar.

Les fases del dol establertes per la psiquiatra Kübler-ross serien: la negació, l’enuig, la negociació, la depressió, l’acceptació i l’esperança, finalment. Les expliquem:

La negació: davant de l’impacte de la pèrdua, se sol activar un mecanisme psicològic de defensa temporal, ja que ens cal un temps per processar la dolorosa realitat. Podem trigar uns minuts, hores o dies en copsar realment el que ha passat, o fins i tot no voler creure-ho. Mentrestant, hi ha un entumiment emocional. Posteriorment, aquesta negació pot agafar una forma més subtil, com la de mantenir la nostra atenció centrada en el passat per no afrontar la vivència.

L’enuig: quan comencem a acostar-nos a la realitat de la situació, podem sentir ira o ràbia, ja sigui cap a la vida, o cap a nosaltres, cap a la persona que ens ha deixat o cap a qui sentim que, per acció o omissió, ha tingut part en el seu final. En aquesta etapa també se solen buscar culpables, i hi ha frustració, enuig i resistència que allarguen el nostre patiment.

La negociació: aquesta fase s’entén millor en el cas de les persones en camí a la seva pròpia mort (el model va ser desenvolupat inicialment per Kübler-ross per a aquests pacients). Aleshores sorgeixen estratègies per evitar-la o ajornar-la. Per exemple, en el cas d’un diagnòstic terminal, seguir buscant alternatives mèdiques o fer una petició a alguna entitat superior o divinitat (resar). En el cas de les persones que queden després de la pèrdua, es manifesta en les rumiacions sobre tots aquells “I si…?” on ens preguntem inútilment si haguéssim pogut fer alguna cosa més per evitar-la.

La depressió: en aquesta fase comencem a integrar la pèrdua i sentim vivament el dolor, la tristor i el desconsol. Per bé que, anímicament, és el moment més baix i cal estar-hi atents, també és el moment a partir del que es dóna el punt d’inflexió cap a la recuperació i la reconnexió amb la nova vida després del canvi.

L’acceptació: iniciem l’etapa de l’acceptació quan deixem de resistir-nos a la realitat. Aleshores comencem a integrar, cognitiva i emocionalment, la situació. L’acceptem en la nostra vida, fent les paus amb la realitat, i avancem cap a un nou capítol vital.

L’esperança: aquesta etapa és l’etapa addicional afegida des de la fundació Kübler-ross, en que el nostre estat emocional millora, recuperem una major perspectiva de la vida, i ens orientem cap al nou present i el futur novament amb il·lusió.

Font: Fundació EKR

Com es pot veure en la imatge sobre les fases del dol de la Dra Kübler-ross, no es tracta d’un procés lineal, sinó d’etapes que anem revisitant, en onades successives al llarg del temps, fins que, mica en mica, ens anem instal·lant en les darreres. I també cal recordar que potser, en el nostre cas, no les experimentem totes, i que està bé així, que no cal que encabim una vivència tan personal en cap estructura.

Hi ha un altre model, menys conegut però molt interessant, que crec que ens ajuda a entendre les pujades i baixades i les onades oscil·lants, de la pèrdua a la vida, que experimentem al llarg del temps de dol.

El model de l’afrontament dual del dol

El model de l’afrontament dual de Margaret Stroebe i Henk Schut, psicòlegs clínics a la Universitat d’Utrecht als Països Baixos, explica com el procés natural i saludable del dol és que a estones ens deixem submergir en la vivència de la pèrdua i en d’altres moments en distraiem de la mateixa i ens enfoquem en la reconstrucció de la nostra vida.

Quan ens enfoquem en la pèrdua hi pensem, ens la deixem sentir, plorem, en parlem, recordem a la persona estimada…

Quan ens orientem a la restauració de la nostra vida, en canvi, ens distraiem de la pèrdua, per exemple treballant, socialitzant, fent alguna tasca que ens reconforti, parlant d’altres coses, fent esport o veient una sèrie…

La oscil·lació entre aquestes dues dinàmiques és saludable, ja que, d’altra manera, el dolor seria tan ingent que es faria inassumible.

Així que, al llarg dels mesos i amb diferent intensitat segons la persona i l’avenç del dol, és adaptatiu i òptim que tinguem moments i onades de deixar-nos viure la pèrdua, i d’altres de recuperació i reconnexió amb la vida.

Conèixer-ho ens pot ajudar a entendre les nostres oscil·lacions i les de les persones que comparteixen la pèrdua amb nosaltres, validant totes les experiències. I a observar si, amb el pas dels dies, anem tenint més moments de reconstrucció, malgrat que sabem que tornarem a bascular necessàriament cap a moments de pèrdua, una vegada i una altra, cada vegada amb més suavitat.

Per a mi, aquests dos models de les fases del dol són els que millor ens ajuden a entendre aquest difícil procés i alhora ens recorden que no estem sols. Que totes les persones transitem dols, patim a moments en la vida, i que estem fets resilients, per sortir-nos-en, malgrat que potser encara no ho puguem veure. Ens ajuden a connectar amb la confiaça i a validar i expressar el nostre sentir.

En la meva experiència personal de dol, aquesta confiança, la gestió de les emocions i el poc a poc anar fent passes per a reconnectar-nos amb la vida són les claus per a transitar millor un dol.

La primavera del 2023 naixerà el meu llibre sobre el dol. Si desitges estar al cas de la seva publicació, et pots subscriure al butlletí o a l’Instagram. El llibre contindrà exercicis, pràctiques, àudios de meditació i altres recursos que ajudin a transitar els dols de forma conscient i positiva i a reconnectar amb la vida. Segueix-nos aquí.

També pots llegir més sobre El Dol, la Utilitat del Mindfulness en el Dol o els Consells i Recomanacions per al Dol clicant en els enllaços o ens les imatges de sota.

Més sobre el dol:

El dol què és fases durada
Consells recomanacions per al procés de dol acompanyament
El dol i el Mindfulness com ens pot ajudar