ASSABORIR LA VIDA AMB ATENCIÓ PLENA

Assaborir la vida té relació amb la felicitat?

I podem aprendre a gaudir més de la vida? La resposta (afortunadament) és que sí.

En psicologia sovint es diferencia entre felicitat hedònica i felicitat eudaimònica.

La felicitat hedònica és la que té a veure amb el plaer, amb les experiències i objectes externs plaents. És una felicitat immediata però, en general, de curta durada (ara veurem per què). Implica una recerca externa contínua per mantenir el nivell de felicitat i està relacionada amb el mode fer.

La felicitat eudaimònica, en canvi, depèn de l’objecte intern, ens fa connectar amb el sentit de la nostra vida, el propòsit i els valors. No s’esgota mai perquè és una recerca interna, connectada amb el mode ser.

Més enllà de la inclinació natural de cadascú cap a un dels dos tipus de felicitat, podríem coincidir en que és ideal, per a una bona vida, mirar de trobar un equilibri entre la felicitat externa i la interior: apreciar les coses bones de la vida i les persones al nostre voltant, però també tenir autoconeixement, propòsit i donar-nos als altres, sentint-nos part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Avui parlarem de com optimitzar la primera.

L’adaptació hedònica, un fre a l’assaborir la vida

Per què les coses que ens feien tanta il·lusió, una vegada les aconseguim, ja no ens en fan tanta? Perquè les nostres ments s’acostumen als estímuls, fins i tot als més positius, fent que els seus efectes emocionals disminueixin en el temps, de manera que aquella experiència o objecte, amb la repetició i el pas del temps, ja no ens proporciona tant de benestar i felicitat.

És l’adaptació hedònica i la podem veure, per exemple, quan mengem un gelat i la primera cullerada la trobem meravellosa, però la vuitena ja no té la mateixa intensitat. O, quan ens comprem un cotxe nou i sentim aquella immensa felicitat els primers dies i, al cap d’uns mesos, hem deixat de sentir-la. És un procés perfectament natural d’adaptació però que treu intensitat i satisfacció a coses bones que són presents en la nostra vida.

Des del Mindfulness podem contrarestar aquesta tendència amb la ment del principiant (acostar-nos a les coses com si ho féssim per primera vegada) i també amb la nostra completa presència. I no cal que es tracti d’experiències extraordinàries, els moments quotidians tenen intensitat, profunditat i plenitud si els assaborim amb presència i consciència.

Assaborir les experiències amb Mindfulness

En el Curs The Science of Wellbeing de la Dra. Laurie Santos de la Universitat de Yale (súper recomanable, per cert), ella fa èmfasi en assaborir com una manera de neutralitzar l’adaptació hedònica i obtenir major felicitat de les experiències.

Assaborir intensifica i perllonga les emocions positives que sorgeixen al fer alguna cosa que ens agrada. A més, ens recorda les coses bones presents en la nostra vida, redueix la rumiació de la ment, ja que ens obliga a estar en el moment present i ens ajuda a cultivar la gratitud, un altre dels pilars del benestar i la felicitat.

Assaborir la vida

Com podem assaborir la vida amb atenció plena?

  • Doncs en primer lloc podem mirar d’estar veritablement presents en el que fem, i el primer pas és baixar una mica el ritme i sortir del pilot automàtic, per estar ben desperts a les experiències externes i internes.
  • També podem portar la nostra total atenció als sentits, quan vivim una experiència: realment sentir l’aroma, el tacte i el gust d’un àpat, notar el sol o el vent sobre la pell al caminar, el contacte de l’aigua del mar amb tota la nostra pell al nedar, sentir el formigueig al cor quan ens fonem en una abraçada amb algú, etc.
  • I observar les sensacions físiques, les emocions i els pensaments que ens genera aquella experiència. I no només la primera vegada, sinó cada vegada que ens hi exposem.
  • No donar les coses per suposades, per molt de temps que faci que en gaudim. Per exemple, quan m’assec al porxo de casa a prendre el cafè (i ara ja fa quatre anys que hi visc) torno a meravellar-me cada dia de les vistes, el silenci, la generosa natura al meu voltant… I d’aquesta manera en gaudeixo cada dia i m’aporta felicitat cada dia.
  • Així mateix podem apreciar el privilegi d’aquella experiència, agafant consciència de la nostra fortuna. Tan sols que agafem perspectiva i recordem que tenim un sostre sobre el cap, un plat a taula, que vivim en un país en pau i tenim prou salut i capacitats per estar llegint aquest article, apreciarem més aquest moment o qualsevol altre que visquem. Ho mirem com ho mirem, som uns privilegiats.
  • Compartir l’experiència amb altres persones (en el moment o parlar-ne després) també incrementa la nostra capacitat d’assaborir un moment o experiència. Ens fa sentir millor a nosaltres i allarga l’estat de benestar i, curiosament, també fa sentir bé a la persona amb qui ho compartim, encara que només li expliquem.
  • I finalment podem decidir fer un diari escrit o fotogràfic que ens ajudi a aprofundir en aquesta pràctica d’assaborir la vida. Posar per escrit una experiència diària que haguem assaborit i com ens ha fet sentir. O bé fer fotografies d’aquells moments que degustem (així podem recordar-los més tard, allargant encara més les emocions positives). Aquesta pràctica del diari, mantinguda al llarg d’uns dies, ens pot ajudar a integrar l’hàbit d’assaborir.

L’estiu ens dóna mil-i-una oportunitats d’assaborir experiències i persones, ja que gaudim de més temps i de més natura i retrobades amb les persones que estimem. Trobareu pràctiques de mindfulness per a l’estiu en aquest article. Així que és un bon moment per començar a cultivar l’hàbit d’assaborir la vida. Després, amb una mica de sort, la podrem assaborir sencera i en qualsevol moment.

Us deixo una cita preciosa i us desitjo un estiu ple d’intensitat, presència i felicitat!!!

“Deu mil flors a la primavera, la lluna a la tardor, una fresca brisa a l’estiu, la neu a l’hivern. Si la teva ment no està ennuvolada amb coses innecessàries, aquesta és la millor estació de la teva vida.”

Wu-men