APRENDRE A PARAR: PROPOSTES

Com aprendre a baixar el ritme per a dur una vida plena

Tot el dia corres d’una banda a l’altra? Treballes massa hores i en dorms menys de les que et caldrien? Sempre hi ha nous terminis per complir i no ho atrapes mai? Quant fa que no seus mitja hora sense “fer” res, ni mirar el mòbil? Tan sols reposar, contemplar, percebre, respirar, gaudir, ser..?

Segurament a aquestes alçades ja te n’hauràs adonat, que la carrera externa no acaba mai. Que sempre hi ha nous objectius, projectes, terminis, fites, cites i plans per complir. Que, tant aviat com aconseguim un assoliment, ja estem de ple planificant el proper. Amb prou feines aturant-nos un moment per gaudir del que hem suat, començant a preocupar-nos pel següent. És al que ens empeny el nostre sistema econòmic, social i cultural. Però, això ens porta a una bona vida? Sents que estàs traient el màxim profit dels teus dies, dels anys que passen? Que estàs assaborint la vida? L’acontentament, la pau, la serenor, la calma i la joia són un estat interior, i es cultiven des de dins.

La importància de baixar el ritme

Baixar el ritme i aprendre a parar són dues eines fonamentals, ja no per dur una vida que valgui la pena, sinó també per a preservar la nostra salut física, mental i emocional. L’estrès és un mecanisme que està pensat per a donar una resposta immediata a una situació amenaçant per a nosaltres, però no per a ser sostingut de forma perllongada. Aleshores el nostre cos no pot tornar al seu punt d’equilibri homeostàtic i pateix greus conseqüències físiques (cansament, problemes digestius, hipertensió, trastorns de la son, tensió muscular, cardiopaties, etc.), emocionals i mentals (ansietat, irritació, manca de motivació, tristor, depressió, etc.).

Hem d’aprendre a fer espais diaris per al repòs, el balanç i la recuperació. Per a connectar amb nosaltres i cultivar el benestar interiorment. Quinze minuts de pausa al matí i al vespre poden ser suficients per a contrarestar els mecanismes de l’estrès, per sentir que recuperem el control sobre el nostre temps i la nostra vida. Evidentment, practicar el Mindfulness ha provat ser molt eficaç en la reducció de l’estrès i l’ansietat, però hi ha moltes altres vies. Pots fer servir aquests minuts per a simplement mirar per la finestra, descansar relaxant el teu cos, escoltar música, acaronar la teva mascota, assaborir un tè o qualsevol altra activitat que no sigui “productiva” i que, en canvi, sigui profundament nutritiva i plaent per a tu.

També hem d’aprendre a prioritzar i a gestionar el nostre temps, i començar a discriminar entre les coses que ens preocupen i les coses de les que ens podem ocupar, i també diferenciar el que cal canviar del que cal acceptar, però avui no ens hi podem estendre.

Hi ha altres recursos que s’han demostrat molt efectius en la reducció de l’estrès, com l’exercici (contribueix a cremar el cortisol, l’hormona de llarg recorregut de l’estrès), passar temps en la natura (regula les nostres funcions corporals i el nostre estat d’ànim) o les connexions personals profundes (les relacions interpersonals i el contacte generen oxitocina, la hormona que equilibra el nostre sistema de seguretat i benestar).

Però deixarem avui aquí tres propostes provinents del Mindfulness o atenció plena per a trobar petits espais de pausa i gaudi i aprendre a parar. I, si en vols aprendre més, pots trobar altres recursos als àudios o a les sessions online.

Aprendre a parar idees propostes Mindfulness

Propostes per aprendre a parar

Recuperar el control del nostre temps a través de la respiració:

Aquesta és una pràctica que podem fer quan sentim que anem atabalats i estressats. Justament aleshores, quan sentim que no en tenim temps, ens asseiem per uns moments, comprovem les espatlles i la mandíbula, assegurant-nos de que no hi hagi cap tensió innecessària. Allunyant les espatlles del coll, suavitzant la mandíbula. I aleshores comencem a respirar abdominalment.

En comptes de respirar només amb les clavícules i la part alta del pit, permetem  que la respiració baixi fins a l’abdomen. Allarguem la respiració, l’alentim. I, amb aquesta respiració abdominal comptem enrere de 50 a 0. Cadascú al ritme de la seva respiració, inspirem i comptem 50 i exhalem, i amb la propera inspiració comptem 49 i seguim al nostre ritme (…)  Assegura’t que el ventre s’infla com un globus, que pots sentir la teva respiració a la panxa… Si vols pots posar una o dues mans per sobre el melic, per assegurar-te que s’eleva i que t’ajudi a quedar-te amb la teva respiració… (…) Recorda que estàs respirant (…)

I quan hagis acabat, mira com de bé ens fa una petita pausa, i si has desactivat els mecanismes de l’estrès, encalmant la ment i el cos. La respiració diafragmàtica o abdominal desactiva la resposta a l’estrès del sistema nerviós simpàtic i reactiva la part parasimpàtica del nostre sistema nerviós, la responsable del relax, la digestió o la regeneració.

Un cafè amb atenció plena:

El cafè del matí és quelcom que tot sovint fem amb el pilot automàtic posat, mig endormiscats, planificant les activitats del dia, sense posar-hi massa atenció. Per un dia, pots provar a portar tota la teva atenció al procés de fer el cafè, als moviments del teu cos, als sons i els colors i els aromes. I, quan estigui fet, degustar aquella tassa amb consciència, com si fos la primera vegada (o la última) que has de tastar aquell cafè.

Per exemple escoltar el so de l’aigua omplint la base, percebre l’aroma del cafè mòlt i la força als braços girant i apretant la cafetera. Notar els blaus i el so de la flama. Sostenir l’espera sense distraccions, potser aprofitant per senzillament seure i respirar… Rebre el borbolleig i l’aroma ascendent. Servir-lo al gust apreciant la olor i el color de la barreja fins aconseguir el to perfecte. Notar la temperatura de la tassa a les mans.

Considerar, per un moment, tot el que ha succeït perquè puguis portar-te aquest cafè als llavis: la llavor, el sòl fèrtil, el temps per a que la planta creixés, el sol, la cura, la pluja, la pol·linització, el fruit, la collita, el transport i processament. Tants anys, fets i persones…. Meravellar-nos i apreciar…

I després sí, acostar la tassa als llavis i, sense presses, notar la textura, els matisos del gust, les sensacions plaents, el confort i les emocions de benestar que et porta…

Contemplar i ser mentre escoltes els sons:

Seu confortablement i fes unes inspiracions més profundes, aprofitant les properes exhalacions per afluixar qualsevol tensió que detectis. I després tanca els ulls i porta la teva atenció més enllà de tu, del teu ésser, de la teva pell, al sentit de la oïda.

Obre’t primer als sons més llunyans. Tan sols escolta, no els etiquetis. Mira què pots sentir en la llunyania…

Ara obre’t als sons més propers, tan sols escolta, accepta’ls tots sense decidir si són agradables o desagradables i descansa en els sons del moment…

Nota que aquesta constel·lació de sons no es donarà mai més d’aquesta manera exacta. Escolta també el silenci entre els sons… Quan la ment es despisti (que ho farà), deixa anar el pensament i torna suaument (i somrient, si pot ser) als sons que t’arriben de l’entorn.

I nota que, mentre la teva atenció es fixa en els sons o en el silenci, la teva ment roman en el moment present i encalma. Queda’t uns moments atent al silenci o als seus sons complementaris i assaboreix la possibilitat de reposar en el present…

Pots aprofitar aquest estiu que comença per a fer un temps i un espai per a aquests moments d’atenció plena, que t’ajudin a aprendre a parar. De manera que, quan reprenguis les rutines quotidianes, l’hàbit estigui més integrat. Si vols aprofundir en les eines del Mindfulness per a viure una vida plena trobaràs més recursos al Blog o pots demanar alguna Sessió Individual o participar de la cita setmanal de les Sessions Online.

Molt bon estiu conscient, lent i ple per a tots!!!

“Abandonar l’estar sempre ocupats, aturar la nostra cerca sense fi d’arribar a un altre lloc, és potser l’ofrena més bella que podem fer al nostre esperit”

tara brach