Addicció al mòbil… TENIM UN PROBLEMA?

Addicció al mòbil… què hi havia abans de?

Era una vegada un temps sense mòbils. Quedàvem en un lloc i hora fixes i apareixíem sense contratemps. Ens veiem, ens trucàvem llargament o escrivíem cartes quan volíem saber dels altres. Ens impregnàvem dels paisatges a través de la mirada sense necessitat de fer-ne fotografies. La conversa del moment era l’únic real i important. Miràvem per la finestra de l’autobús o el tren i observàvem els indrets i les persones. Demanàvem indicacions pel carrer si no sabíem on anàvem. Llegíem el diari en paper sense presses. Escoltàvem els discs sencers. Esperàvem pacientment a que fessin el nostre programa preferit. Passàvem d’una cosa a l’altra a un ritme més lent. No teníem perfils públics convertits en aparadors…

I tanmateix s’han de reconèixer els avantatges de portar un petit ordinador personal a sobre. La facilitat de la comunicació instantània. La conveniència d’un gps sempre a mà. Els moments quotidians capturats amb la càmera, sempre a punt. Com ens acosta als que tenim lluny. La informació a l’abast, en qualsevol moment, en qualsevol lloc… Però…

Com funciona i quins costos té l’addicció al mòbil?

Però aquesta connexió 24/7 també té un preu, del qual no sempre en som conscients.

D’una banda sovint ens treu del moment present. De la persona amb qui estem interactuant en aquell moment, de la tasca en que estem concentrats, del lloc on som. Sovint també representa una invasió del món laboral durant el temps privat que no permet una desconnexió real i deriva en estrès. Alhora el nostre cervell es veu desbordat per la quantitat d’informació que rebem cada dia, la majoria de la qual és alarmant, i això genera ansietat i malestar.

I d’altra banda ens desconnecta de nosaltres mateixos, ens dóna sempre una sortida fàcil als moments d’inacció, de silenci, d’avorriment. Una sortida enfora que fa més difícil la introspecció, la quietud, el silenci interior. I ens acostuma a l’acció instantània, a la gratificació immediata, a una velocitat d’acció, pensament i multitasking que no ens fa bé. Perquè els canvis profunds, interns, les coses importants de la vida, es cuinen a foc lent. En la intimitat, a un ritme que ens comença a costar de tolerar, perquè sembla que la velocitat trepidant del món digital sigui la normal. Però no és orgànica, natural, nutritiva ni pacífica per a nosaltres…

Al nostre cervell li encanten els estímuls, i els smartphones en són una font infinita, que pot derivar en certa addicció al mòbil. Els impactes d’aquests estímuls segreguen dopamina en el nostre cervell, que erròniament interpretem com a felicitat. Una felicitat fugaç i fugissera que fa que cada vegada en necessitem més.

Com saber si tenim una addicció al mòbil, si en fem un gra massa?

El professor Judson Brewer, psiquiatra i neurocientífic de la Universitat de Massachussets i expert en addiccions, així com en el seu tractament a través de les tècniques del Mindfulness, comparteix en el seu llibre The Craving Mind (La Mente Ansiosa) el test que fan servir clínicament per saber si existeix un desordre d’ús de substàncies o addiccions i proposa fer-lo servir per a la nostra relació amb el telèfon mòbil. És el següent:

Marca cadascun dels ítems que pertoquin:

  • Fer servir el mòbil més temps del que voldries
  • Voler rebaixar o deixar l’ús del mòbil sense aconseguir-ho
  • Passar molt de temps fent servir o recuperant-te de l’ús del mòbil
  • Ànsies per utilitzar el mòbil
  • No aconseguir fer el que has de fer a la feina, a casa o als estudis a causa del mòbil
  • Seguir utilitzant el mòbil encara que ocasioni problemes en les teves relacions
  • Renunciar a activitats socials, laborals o recreatives importants a causa del mòbil
  • Fer servir el mòbil una vegada i una altra, fins i tot si et posa en perill
  • Seguir utilitzant el mòbil encara que sàpigues que tens un problema físic o psicològic que pot ser degut o empitjorar a causa del mòbil
  • Necessitar més mòbil per aconseguir l’efecte que vols (tolerància)
  • Desenvolupar símptomes de privació que s’alleugereixen en fer servir més el mòbil

Cada ítem marcat és un punt. Si la suma està entre 2-3, l’addicció és suau; si la suma està entre 4-5 l’addicció al mòbil és moderada; i si la suma està entre 6-7 punts l’addicció és severa.

Aquest interessant article, una entrevista a Marta Peirano, descriu també com opera el mecanisme estímul-dopamina-addicció i com està perfectament planejat per les empreses que després fan ingents negocis amb les nostres dades.

I com podem gestionar millor el nostre ús del mòbil?

Cadascú sap quin és el seu punt d’equilibri en aquesta equació entre conveniència i desavantatges, però comparteixo algunes de les pautes que em funcionen a mi per afer un ús conscient del mòbil:

  • Establir períodes sense mòbil. Els passejos, els àpats i certes hores de treball i lleure tenir el mòbil lluny. Sí, també a la feina, ja que, cada vegada que estem altament concentrats en una tasca i es dóna una interrupció (com un email o un missatge emergent) triguem 23 minuts a recuperar el nivell d’atenció que teníem! Per suposat també durant les meditacions i a la nit posar-lo en mode avió. I, si pot ser, quan no es faci servir, tenir-lo en un altre espai. Deixar-lo a casa quan anem a passejar, en una altra habitació si meditem o estem treballant. El simple fet de tenir-lo lluny físicament té alguna cosa que relaxa i alleugereix, alliberadora.
  • Deshabilitar les notificacions. Deixar de rebre les notificacions emergents en pantalla i fins i tot silenciar els sons del whattsapp i d’altres aplicacions. Es pot deixar només el so per a les trucades, de manera que no hi hagi impuls a mirar el mòbil cada vegada que arriba un avís, sinó que podem decidir quan ens va bé mirar-lo.
  • Prioritzar sempre la interacció real a la virtual. La persona al davant, perquè la comunicació amb els que són lluny no sol ser urgent.
  • Portar rellotge, dels de tota la vida, al canell, per no haver de dur sempre el mòbil a sobre amb l’excusa de saber quina hora és.
  • No consultar el correu de feina a través del mòbil, de manera que els temps de treball estiguin limitats a quan conscientment ens hi volem dedicar i no envaeixin l’esfera privada, permetent una desconnexió laboral real.
  • Trucar regularment en comptes de deixar-ho tot als missatges de whattsapp. Entrar en el diàleg profund, en comptes dels monòlegs seqüencials dels missatges d’àudio o text de la missatgeria instantània.
  • Limitar el temps a les xarxes socials, per molt interessants que siguin els articles que publiquen les amistats o els grups que seguim. I  fer-ho bàsicament pel cost d’oportunitat que representa passar aquella llarga estona al mòbil, pel que deixem de fer per llegir l’enèssim article. I de cop hi ha més temps disponible per als llibres, per a una altra pràctica al vespre, per fer aquella tria sempre postposada de fotos a imprimir per l’àlbum, per un joc de taula amb els nostres, per escriure…
  • Triar bé els grups de whattsapp que realment ens són nutritius, que ens aporten alguna cosa. I donar-nos de baixa d’aquells que ens consumeixen el temps sense grans contrapartides.
  • Seleccionar molt bé el que compartim, tant per whattsapp com a les xarxes socials. Per respectar també el temps dels altres. Que sigui rellevant, necessari, significatiu.
  • Observar l’impuls a agafar el mòbil en moments d’espera, de trànsit, d’avorriment i deixar-lo morir. Mentre esperem un tren o un cafè, a la cua del supermercat… simplement estar presents en el cos, amb nosaltres, i també observar la vida al nostre voltant. Els sons, la llum, les interaccions humanes, els paisatges…  veure i viure la vida en tota la seva plenitud perquè la vida virtual no s’hi pot comparar, sempre té gust de poc i ens deixa certa sensació de mancança, de desconnexió interior.

Al capdavall del que es tracta és de tenir presència i connexió reals amb nosaltres i la vida. Pots llegir més sobre la Presència aquí i ara en aquest article del Blog. I també consultar les pràctiques o cursos de Mindfulness que cultiven aquesta atenció per a una vida més plena en la nostra pàgina…